Sciuscià

Vittorio De Sica (1946). Sciuscià

Sciuscià reflecteix el malestar social d’una Nàpols aterrada per la guerra i l’ocupació nord-americana. La narració s’acosta a l’estil documental, amb actors del carrer i escenaris reals, sense ficticismes. La pel·lícula, premiada amb un Oscar l’any 1947, es basa en un guió sòlid, signat per Cesare Zavattini.

Pasquale i Giuseppe són súperamics. Treballen de «sciuscià» (de l’anglès shoe shine, enllustradors). Pasquale és més gran, és orfe i viu amb els pares de Giuseppe, que sobreviuen gràcies als diners que guanyen els nens.

Les criatures comparteixen un somni: tenir un cavall blanc. Al final, aconsegueixen fer-lo realitat, però la felicitat els dura poc. Els denuncien per robatori, la policia els deté i el jutge els envia al reformatori.

Entre els mals tractes i altres penúries, viuen una experiència tan dolorosa que els canvia fins al punt d’arruïnar-los l’amistat. La fuga resulta més dramàtica que la detenció i acaba en una tragèdia.

Equip tècnic
Direcció: Vittorio De Sica
Guió: Adolfo Franci, Cesare Giulio Viola, Sergio Amidei, Cesare Zavattini
Fotografia: Anchise Brizzi
Música: Alessandro Cicognini
Muntatge: Niccolo' Lazzari (Itàlia, 1946)
Durada: 95 min.
Producció: Paolo W. Tamburella


Personatges i actors
Giuseppe: Rinaldo Smordoni
Pasquale: Franco Interlenghi
Raffaele: Aniello Mele
Arcangeli: Bruno Ortensi
Staffera: Emilio Cigoli