Roma città aperta

Roberto Rossellini (1945). Roma città aperta

El primer episodi de la trilogia neorealista de Rossellini, Roma città aperta, ha estat reconeguda universalment com una obra mestra, un símbol del neorealisme. Malgrat la freda acollida italiana, la pel·lícula va ser tot un èxit a l’estranger i va guanyar el Festival de Cannes de 1946.

La pel·lícula s’inspira en la història de diverses persones relaciondes amb la resistència antinazi: el pare Pietro, que protegeix els partisans i amaga un enginyer comunista, Manfredi, a casa seva; Pina, la nòvia d’un tipògraf que lluita amb la resistència.

Quan la policia arresta el tipògraf, Pina corre desesperada rere seu, però l’abaten davant el seu fill. Manfredi mor torturat a mans dels alemanys, que volen que reveli el nom dels seus companys de la resistència. Al pare Pietro el fusilen davant els nens de la parròquia, entre els quals hi ha el fill orfe de Pina.

L’afusellament del capellà enceta el canvi necessari. La nova generació pren el relleu i, de la tanca estant, observen la fi d’una època i es preparen per a la següent. Rossellini roda una pel·lícula històrica a partir de fets recents, com si volgués cridar el canvi. Això no obstant, la imatge del Vaticà que tanca la pel·lícula amaga el catolicisme continuïsta subsidiari.


Equip tècnic
Direcció: Roberto Rossellini
Guió: Celeste Negarville, Sergio Amidei, Federico Fellini, Roberto Rossellini
Fotografia: Ubaldo Arata
Música: Renzo Rossellini
Muntatge: Eraldo Da Roma (Itàlia, 1945)
Durada: 98 min.
Producció: Roberto Rossellini, Ferruccio De Martino


Personatges i actors
Pietro: Aldo Fabrizi
Pina: Anna Magnani
Manfredi: Marcello Pagliero