Germania anno zero

Roberto Rossellini (1947). Germania anno zero

Rossellini dedica aquesta pel·lícula, guanyadora del Festival de Locarno (1948), al seu fill Romano, mort l’agost de 1946. La seva mirada torna a centrar-se en el malestar d’un poble i es converteix en tota una declaració d’intencions. Amb un final desesperat i una visió tràgica de la vida, el director tanca la trilogia començada amb Roma città aperta i continuada amb Paisà.

Germania anno zero està ambientada al Berlín fantasma de 1947, immediatamente després de la caiguda del Tercer Reich. De fet, la majoria d’actors són d’origen alemany i els troba al lloc del rodatge, fins i tot el protagonista.

La pel·lícula es basa en la desgràcia d’Edmund Koeler, de tretze anys. El pare d’Edmund està postrat al llit, invàlid. Son germà ha desertat de l’exèrcit nazi durant la guerra i el busquen per traïdor. Sa germana es prostitueix entre els soldats a canvi de favors i de regals.

Edmund creu que la seva vida cada vegada té menys sentit, fins que es troba un antic mestre seu: un home enigmàtic i cínic, defensor del «darwinisme social». Segons la seva teoria, els dèbils han de morir per deixar viure els forts... i Edmund enverina el seu pare.

Després d’aquest acte desesperat, el mestre es nega a consolar-lo. El sentimient de culpa corromp el noi, que vaga orfe per Berlín, entra a una església, puja al campanar i —després de veure passar el fèretre del pare— salta al buit.


Equip tècnic
Direcció: Roberto Rossellini
Guió: Roberto Rossellini, Carlo Lizzani, Max Coplet
Fotografia: Robert Juillard
Escenografia: Piero Filippone
Vestuari: Piero Tosi
Música: Renzo Rossellini
Muntatge: Eraldo Da Roma (Berlín, 1947)
Durada: 75 min.
Producció: Salvo D’Angelo, Roberto Rossellini


Personatges i actors
Edmund Koeler: Edmund Moeschke
Eva Koeler: Ingetraud Hinze
Karl-Heinz Koeler: Franz-Otto Krüger
Father Koeleri: Ernst Pittschau
Herr Enning: Erich Gühne